English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

A partir d'una perspectiva etnometodològica, i fonamentalment a través de l'anàlisi del discurs d'informants, l'article proposa, d'una banda, una anàlisi de les principals dimensions temàtiques manifestes en les narratives que, des dels records individuals, configuren la memòria de la por que s'entreteixeix en comunitats rurals del sud d'Aragó, a propòsit de la vivència de la Guerra Civil espanyola. Alhora, analitza les principals expressions de la por d'aquesta memòria indagant en les seves interrelacions conflictives amb l'articulació d'un discurs històric, oficial i públic sobre aquest esdeveniment. La por de la mort, de la fam i de la destrucció, com també la fugida o l'ocultació, són els eixos principals d'uns relats sobre el risc associats al fet bèl·lic, mentre que la por de la memòria es presenta, alhora, com una estratègia de reconstrucció del que és comunitari en l'escenari de la postguerra, seqüela de la por inherent als successos viscuts i com a recurs per ocultar valoracions del present tenint en compte el passat. La por és, per tant, objecte i subjecte de la memòria associada a aquest fet històric, i aquesta dualitat es troba en una interrelació permanent, que perdura en el temps, amb totes les complexitats associades a aquesta circumstància, sintetitzada en la perdurabilitat, fins al present, de la memòria de la por (passat) i la por (del que és) instituït a la memòria (instituent).By applying an ethnomethodological research perspective, and through the discourse analysis of individuals interviewed in rural communities of Southern Aragon, this article aims to analyse the main thematic dimensions of the narratives based on individual remembrances that configure the memory of fear surrounding the Spanish Civil War. At the same time, it examines the core expression of the fear of this memory by investigating the conflicting interrelationships between memory and the official and public historical discourse on this event. The main themes of the discourses on the risks associated with the war are death, hunger, and destruction, as well as the need to flee or hide from the enemy. The fear of memory is, at the same time, a post-war strategy for the reconstruction of the sense of community, a consequence of the war experience, and a resource for concealing opinions on current events based on past ones. Fear is thus both an object and subject of the memory of the Spanish Civil War; a duality that could be summarised in the complexities associated to the continuity, until the present, of the memory of (past) fear and the fear of (instituting) memory.Apartir de una perspectiva etnometodológica, y fundamentalmente a través del análisis del discurso de informantes, el artículo propone, por una parte, un análisis de las principales dimensiones temáticas manifiestas en las narrativas que, desde los recuerdos individuales, configuran la memoria del miedo que se entreteje en comunidades rurales del sur de Aragón, a propósito de la vivencia de la Guerra Civil española. Al mismo tiempo, analiza las principales expresiones del miedo a esa memoria, indagando en sus interrelaciones conflictivas con la articulación de un discurso histórico, oficial y público sobre este acontecimiento. El miedo a la muerte, al hambre y a la destrucción, así como la huida o el ocultamiento, son los ejes principales de unos relatos sobre el riesgo asociados al hecho bélico; mientras que el miedo a la memoria se presenta, al mismo tiempo, como una estrategia de reconstrucción de lo comunitario en el escenario de la posguerra, secuela del miedo inherente a los sucesos vivenciados y en tanto que recurso para ocultar valoraciones del presente a la luz del pasado. El miedo es, por tanto, objeto y sujeto de la memoria asociada a este hecho histórico, y esa dualidad se encuentra en una interrelación permanente, que perdura en el tiempo, con todas las complejidades asociadas a esa circunstancia, sintetizada en la perdurabilidad, hasta el presente, de la memoria del miedo (pasado) y el miedo (de lo) instituido a la memoria (instituyente).

Las memorias del miedo y el miedo a las memorias. Aproximación a la Guerra Civil española y sus herencias en comunidades rurales del sur de Aragón