English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

(Hamburg, 1929-2009), un sociòleg, pensador liberal (juntament amb Isaiah Berlin i Norberto Bobbio, entre d’altres) i home polític (a Alemanya, el Regne Unit, la Unió Europea) que va fer evolucionar la sociologia des de Marx i Weber fins a la visió conflictivista de la societat. Coneixedor de l’obra d’aquests dos clàssics, gran part de la producció científica sociològica de la segona meitat del segle XX no es pot concebre sense la influència d’aquest gran pensador. Per a Dahrendorf, Marx no distingeix entre relacions de propietat i relacions d’autoritat. No distingeix entre propietat legal dels mitjans de producció i control real del procés productiu. No distingeix entre formació de les classes socials i la lluita política que se’n deriva, i formació de grups d’interessos i conflicte social. El model marxista o teoria de les classes socials és massa determinista en sentit econòmic i és massa restringit en l’anàlisi de les societats industrials del segle XIX. Al segle XX, el sector industrial de l’economia comparteix importància amb el sector dels serveis. El conflicte a la indústria no deriva necessàriament en conflicte polític, sinó que és susceptible de negociació. S’ací que a les societats (avançades, modernitzades) del segle XX no es produeix l’homogeneïtat interna ni la polarització en dues classes socials antagòniques, com preveia Marx, sinó que s’hi forma un nova classe mitjana creixent en nombre de components i en influència en la societat per l’augment dels salaris reals i la diferenciació interna (especialització i qualificació progressiva dels treballadors segons les demandes del procés productiu). El conflicte industrial no esdevé necessàriament un conflicte polític, ni se sobreposa l’un a l’altre. El conflicte entre els capitalistes i els obrers s’institucionalitza a través dels sindicats. Aquestes organitzacions representen els interessos dels treballadors com a classe social o com a individus en la mateixa situació social en el procés productiu. L’arrel del debat en els anys vuitanta i noranta sobre el corporativisme en sociologia i ciència política es troba en la capacitat dels sindicats de negociar el conflicte amb les patronals, seguint unes regles del joc i admetent l’estat (el govern) com a mediador. La projecció de Dahrendorf és clara en debats científics pregons de finals de segle. Papers, 2010, 95/1 227-229

In memoriam. Ralf Dahrendorf: un clàssic del segle XX