English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Plus monthly

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Free Plan

‘Transexual’, like any other identity category, has a normative definition, which in this case is heavily influenced by its medical origin: there are social agents that control its use and there is conflict surrounding its boundaries. In this article, we analyze how the conflict over the definition of this category is managed through both individual and collective dimensions. Based on the analysis of interviews, focus groups, and Internet forum posts, it has been observed that there is a clash between two perceptions of transsexuality. The first one defends, from a biologist point of view, that the criteria to be included in this category are having undergone or wanting gender-related body modifications and following a normative reproduction of the claimed gender. The second one proposes a more open and strategic interpretation of the category. The clash between these two conceptions allows us to understand what is at stake in this apparently terminological debate and invites us to rethink the way we understand the connection between gender and body.Como toda categoría identitaria, transexual tiene una definición normativa —en este caso, muy marcada por su origen médico—, hay unos agentes sociales que controlan su uso y existe un conflicto alrededor de los límites que abarca. En este artículo, analizamos cómo el conflicto por la delimitación de esta categoría se articula en los ámbitos individual y colectivo. Sobre la base del análisis de entrevistas, grupos de discusión y mensajes en foros de Internet, se ha observado que hay un choque entre dos concepciones de la transexualidad. La primera defiende, desde postulados biologistas, que los criterios para entrar dentro de esta categoría son el cambio corporal y una identificación normativa con el género reivindicado. La segunda propone una interpretación más inclusiva y estratégica de la categoría. El choque entre estas dos concepciones permite entender el trasfondo de este debate aparentemente terminológico e invita a repensar la forma de entender la conexión entre el género y el cuerpo. Com tota categoria identitària, transsexual té una definició normativa —en aquest cas, molt marcada pel seu origen mèdic—, hi ha uns agents socials que en controlen l’ús i existeix un conflicte al voltant dels límits que comprèn. En aquest article, analitzem com el conflicte, per la delimitació d’aquesta categoria, s’articula en els àmbits individual i col·lectiu. Sobre la base de l’anàlisi d’entrevistes, grups de discussió i missatges en fòrums d’Internet, s’ha observat que hi ha un xoc entre dues concepcions de la transsexualitat. La primera defensa, des de postulats biologistes, que els criteris per entrar dins d’aquesta categoria són el canvi corporal i una identificació normativa amb el gènere reivindicat. La segona proposa una interpretació més inclusiva i estratègica de la categoria. El xoc entre aquestes dues concepcions permet entendre el rerefons d’aquest debat aparentment terminològic i invita a repensar la forma d’entendre la connexió entre el gènere i el cos.

La identidad en disputa. Conflictos alrededor de la construcción de la transexualidad