English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

In 2010, the United Nations adopted the United Nations Rules for the Treatment of Women Prisoners and Non-Custodial Measures for Women Offenders (the "Bangkok Rules"). This was a landmark step in adapting the 1955 Standard Minimum Rules for the Treatment of Prisoners to women offenders and prisoners, and was an important precursor for the revision of the 1955 rules themselves. As ‘soft law', they are human rights principles that recognize that female prisoners have different needs from male prisoners. They take into account, among others, the presence of high levels of victimization among women prisoners and their greater propensity for self-harm and suicide; the special status of some women prisoners as mothers of children; the particular health and hygiene concerns of women; the stigma and discrimination facing women prisoners; the need for gender-responsive programs and activities for women in prison; and the particular needs of indigenous women prisoners and those from diverse religious and cultural backgrounds. They call for gender-responsive and gender-sensitive policies and programs in prison in a wide variety of areas: intake, classification, mental and physical healthcare, mothering in prison, searches, and the development of pre- and post-release programs that take into account the stigmatization and discrimination that women face upon release from prison, among others. We will explore the history and background of these rules, offer a critique, and discuss their implications for feminist criminological interventions related to women in prison around the world.En 2010, las Naciones Unidas adoptaron las Reglas de las Naciones Unidas para el tratamiento de las reclusas y medidas no privativas de la libertad para las mujeres delincuentes (las «reglas de Bangkok»). Esto fue un paso importante en la adaptación de las Reglas mínimas de las Naciones Unidas para el tratamiento de los reclusos de 1955 a las mujeres delincuentes y reclusas y fue un precursor importante para la revisión de las propias reglas de 1955. Como instrumentos jurídicos no vinculantes, son principios de derechos humanos que reconocen que las mujeres reclusas tienen diferentes necesidades con respecto a los reclusos varones. Entre otras cosas, tienen en cuenta la presencia de altos niveles de victimización entre las reclusas y su mayor propensión a autolastimarse y suicidarse; la condición especial de algunas mujeres reclusas como madres; las necesidades particulares de salud e higiene de las mujeres; el estigma y la discriminación que sufren las mujeres reclusas; la necesidad de programas y actividades sensibles al género para las mujeres encarceladas; y las necesidades particulares de las mujeres reclusas indígenas y de diversos orígenes religiosos y culturales. Piden políticas y programas sensibles al género en los centros penitenciarios en una amplia gama de ámbitos: ingreso, clasificación, cuidados de salud física y mental, maternidad en las prisiones, registros y elaboración de programas previos y posteriores a la puesta en libertad que tengan en cuenta la estigmatización y la discriminación que esperan a las mujeres al salir de la cárcel, entre otras. Examinaremos la historia y antecedentes de estas reglas, ofreceremos una crítica y discutiremos sus implicaciones para las intervenciones criminológicas feministas relacionadas con las mujeres reclusas en todo el mundo.El 2010, les Nacions Unides van adoptar les Regles de les Nacions Unides per al tractament de les recluses i mesures no privatives de la llibertat per a les dones delinqüents (les «regles de Bangkok»). Això va ser un pas important en l'adaptació de les Regles mínimes de les Nacions Unides per al tractament dels reclusos de 1955 a les dones delinqüents i recluses, i va ser un precursor important per a la revisió de les regles de 1955. Com a instruments jurídics no vinculants, són principis de drets humans que reconeixen que les dones recluses tenen diferents necessitats respecte dels reclusos homes. Entre d'altres, tenen en compte la presència d'alts nivells de victimització entre les recluses i la seva major propensió a autolesionar-se i suïcidar-se; la condició especial d'algunes dones recluses com a mares; les necessitats particulars de salut i higiene de les dones; l'estigma i la discriminació que pateixen les dones recluses; la necessitat de programes i activitats sensibles al gènere per a les dones empresonades; i les necessitats particulars de les dones recluses indígenes i de diversos orígens religiosos i culturals. Demanen polítiques i programes sensibles al gènere als centres penitenciaris en una àmplia gamma d'àmbits: ingrés, classificació, cures de salut física i mental, maternitat a les presons, registres i elaboració de programes previs i posteriors a la posada en llibertat que tinguin en compte l'estigmatització i la discriminació de les dones en sortir de la presó, entre d'altres. Examinarem la història i els antecedents d'aquestes regles, n'oferirem una crítica i discutirem les seves implicacions per a les intervencions criminològiques feministes relacionades amb les dones recluses a tot el món

UN Rules for the Treatment of Women Prisoners and Non-Custodial Sanctions for Women Offenders (the Bangkok Rules): A Gendered Critique