English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La influencia que el diablo ejerció en las trayectorias de los religiosos y las religiosas de la época postridentina se evidencia tanto en sus escritos como en las hagiografías que protagonizaron. Los ataques demoníacos alcanzaron una violencia inusitada en el caso de las religiosas del convento de Corella, quienes fueron imputadas por molinosismo y condenadas por la Inquisición. Pese a que dichos fenómenos se desviaron claramente de los que se describieron en las obras de mística y dirección espiritual de la época, algunos carmelitas consideraron que eran formas de purgación de los sentidos y, por tanto, facilitaban el perfeccionamiento espiritual de sus discípulas. El estudio de los escritos de estos religiosos permite establecer la existencia de un itinerario de perfeccionamiento poco común que gozó de una cierta repercusión no solo entre los carmelitas de la provincia carmelita de San Joaquín sino, incluso, en otras órdenes. Esta cuestión se estudia desde diferentes perspectivas, tanto teológicas como históricas, y se relaciona con el contexto de la época y, particularmente, con la lucha contra el molinosismo.La influència que el diable va exercir en les trajectòries dels religiosos i religioses de l'època posttridentina s'evidencia tant en els seus escrits com en les hagiografies que van protagonitzar. Els atacs demoníacs van arribar a una violència inusitada en el cas de les religioses del convent de Corella, les quals van ser imputades per molinosisme i condemnades per la Inquisició. Malgrat que aquests fenòmens es desviaren clarament dels que van descriure les obres de mística i direcció espiritual de l'època, alguns carmelites van considerar que eren formes de purgació dels sentits i, per tant, facilitaven el perfeccionament espiritual de les seves deixebles. L'estudi dels escrits d'aquests religiosos permet establir l'existència d'un itinerari de perfeccionament poc comú que va tenir una certa repercussió no només entre els membres de la província carmelita de Sant Joaquim sinó també en altres ordes. Aquesta qüestió s'estudia des de diferents perspectives, tant teològiques com històriques, i es relaciona amb el context de l'època i, particularment, amb la lluita contra el molinosisme.The influence that the devil had on the trajectories of members of religious orders of the Postridentine period is evident in both their writings and the hagiographies about them. Demonic attacks reached an unprecedented level of violence in the case of the nuns of the convent of Corella in Navarre, Spain, who were accused of and condemned for Molinosism by the Spanish Inquisition. Although these phenomena had nothing to do with those described in the treaties of mystics and spiritual works of the Early Modern Period, the Carmelites considered that they were forms of purgation of the senses which contributed to the spiritual growth of their disciples. The study of such events allows the author to describe an uncommon religious itinerary which had a certain repercussion not only among the Carmelites of the Province of Saint Joachim, but even among members of other religious orders. The question is studied from different points of view, both theological and historical, and explains the relationship between the incidents described and the fight against Molinosism

manuscrits - universitat autónoma de barcelona/manuscrits

Vejados por el diablo. Los límites de las experiencias ascéticas en época postridentina a través de la experiencia de los carmelitas descalzos de la provincia de San Joaquín