English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La rebelión aragonesa de 1591 generó en los años posteriores a su estallido un interesante corpus documental en el que pueden distinguirse dos grupos principales de escritos. Los primeros presentan una imagen degradada del reino, considerado rebelde contra Felipe II, y configuran una visión «antiaragonesa» del episodio. Los segundos, como réplica, hacen apología de la inquebrantable fidelidad aragonesa y ofrecen una visión edulcorada del conflicto. Conocemos el contenido de ambas interpretaciones y las dificultades que hubieron de afrontar los escritos en favor del reino, sometidos a distintas censuras que determinaron su suerte. En esta ocasión se analizará el modo en que los autores de estos textos apologéticos se convirtieron en censores de su propio trabajo y se reflexionará sobre las razones que les llevaron a ejercer la autocensura, así como sobre las consecuencias que dicha práctica tuvo sobre sus escritos.La rebel·lió aragonesa del 1591 va generar en els anys posteriors al seu esclat un interessant corpus documental en el qual es poden distingir dos grups principals d'escrits. Els primers presenten una imatge degradada del regne, considerat rebel contra Felip II, i configuren una visió «antiaragonesa» de l'episodi. Els segons, com a rèplica, fan apologia de la fidelitat aragonesa i ofereixen una visió edulcorada del conflicte. Coneixem el contingut de totes dues interpretacions i les dificultats a què es van haver d'enfrontar els escrits a favor del regne, sotmesos a diferents censures que en van determinar la sort. En aquesta ocasió s'analitzarà la manera en què els autors d'aquests textos apologètics es van convertir en censors del seu propi treball i es reflexionarà sobre les raons que els van portar a exercir l'autocensura, com també sobre les conseqüències que l'esmentada pràctica va tenir sobre els seus escrits.The outbreak of the Aragonese rebellion of 1591 was followed by an interesting collection of writings which may be divided into two categories. The first of them presents a degrading picture of the kingdom, defined as rebellious against Philip II, and shapes an anti-Aragonese vision of the event. The second view is a response to the previous one, and defends the stalwart Aragonese loyalty, while offering a dulcified vision of the conflict. We know the contents of both interpretations and the difficulties which the writings favourable to the kingdom encountered due to the censorship coming from various instances deciding their fate. This paper intends to analyse the way in which the authors of these apologetic writings became the censors of their own work, and to reflect on both the reasons why they practised self-censorship, and the consequences that such an attitude had on their texts

«Mejor me será que calle». Formas de autocensura en los escritos aragoneses sobre la rebelión de 1591