English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

En los textos introductorios a la Teodicea, Leibniz polemiza con Pierre Bayle acerca de los límites de la razón humana. En el Prefacio le acusa de querer «imponer silencio a la razón después de haber hecho que hablara demasiado». En el Discurso Preliminar expone detalladamente las razones que le llevan a acusar a Bayle de cometer este doble abuso y las contrasta con su propio planteamiento. En el centro de la argumentación está el diverso modo de entender la distinción entre «lo que está por encima de la razón» y lo que es «contra la razón». El artículo analiza la crítica de Leibniz y su desenlace: Bayle es acusado de incoherencia y de ocultar su dogmatismo bajo la capa de una actitud crítica y Leibniz propone que se substituya el, a su entender ilusorio, «triunfo de la fe sobre la razón» de Bayle por una forma singular de triunfo de la fe «en nombre de la razón», que así se constituye en único «juez de las controversias».In the introductory texts to Theodicy, Leibniz argues with Pierre Bayle about the limits of human reason. In the Preface, Leibniz accuses Bayle of wanting to ‘silence reason after having made it talk too much’. In the Preliminary Discourse, he explains in detail the reasons that led him to accuse Bayle of committing this double abuse and contrasts them with his own approach. At the centre of the argument is the different way of understanding the distinction between what is ‘above reason’ and what is ‘against reason’. This article analyses Leibniz’s critique and its denouement: Bayle is accused of incoherence and of hiding his dogmatism under the layer of a critical attitude and Leibniz proposes to substitute, what is in his illusory view, Bayle’s ‘triumph of faith over reason’ for a singular form of triumph of faith ‘in the name of reason’, which thus becomes the sole ‘judge of controversies’.En els textos introductoris a la Teodicea, Leibniz polemitza amb Pierre Bayle sobre els límits de la raó humana. En el Prefaci l’acusa de voler «imposar silenci a la raó després d’haver fet que parlés massa». En el Discurs Preliminar exposa detalladament les raons que el porten a acusar Bayle de cometre aquest doble abús i les contrasta amb el seu propi plantejament. Al centre de l’argumentació hi ha la diversa manera d’entendre la distinció entre «el que està per de la raó» i el que és «contra la raó». L’article analitza la crítica de Leibniz i els seu desenllaç: Bayle és acusat d’incoherència i d’ocultar el seu dogmatisme sota la capa d’una actitud crítica i Leibniz proposa que se substitueixi el, segons el seu parer il·lusori, «triomf de la fe sobre la raó» de Bayle per una forma singular de triomf de la fe «en nom de la raó», que així es constitueix en únic «jutge de les controvèrsies»

The power and limits of reason: Some aspects of Leibniz’s criticism of Pierre Bayle