English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

El artículo presenta los resultados del proyecto «Causas de abandono en los estudios de grado de la Universidad de Zaragoza», promovido por el Instituto de Ciencias de la Educación y el Vicerrectorado de Estudiantes de esta universidad, con el objetivo de conocer el índice de abandono universitario desde la implantación del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES), así como sus causas y sus posibles estrategias de prevención. Para ello se ha empleado un enfoque empírico descriptivo, utilizando técnicas de investigación cuantitativas y cualitativas, concretamente la revisión de estadísticas preexistentes, una encuesta realizada por 128 alumnos y alumnas que abandonaron sus estudios de grado en la Universidad de Zaragoza, y un grupo de discusión comunicativo con coordinadores de las titulaciones. Los resultados demuestran que el abandono total no es significativo, con apenas un 3%, mientras que el abandono parcial parece ser una práctica más abundante, que llega a afectar al 24% de los estudiantes de grado. La multidimensionalidad causal parece ser la explicación de que los alumnos aludan a factores extraacadémicos, como la incompatibilidad laboral, y los docentes a elementos académicos como la falta de motivación o la existencia de un perfil inadecuado de acceso a las titulaciones. Las propuestas de mejora se centran en continuar con las metodologías de evaluación continua del EEES, tratando de compatibilizarlas con la no presencialidad, una mejor orientación del estudiante en etapas previas, o el desarrollo de prácticas motivadoras desde la Universidad, como cursos cero, clubs de estudiantes, o el proyecto mentor.L’article presenta els resultats del projecte «Causes d’abandonament en els estudis de grau de la Universitat de Saragossa», promogut per l’Institut de Ciències de l’Educació i el Vicerectorat d’Estudiants d’aquesta universitat, amb l’objectiu de conèixer l’índex d’abandonament universitari des de la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), així com les seves causes i les seves possibles estratègies de prevenció. D’aquesta manera, s’ha partit d’un enfocament empírico-descriptiu, utilitzant tècniques d’investigació quantitatives i qualitatives, concretament la revisió d’estadístiques preexistents, una enquesta realitzada per 128 alumnes que van abandonar els seus estudis de grau a la Universitat de Saragossa, i un grup de discussió comunicatiu amb coordinadors de les titulacions. Els resultats demostren que l’abandonament total no és significatiu, amb un escàs 3%, mentre que l’abandonament parcial sembla ser una pràctica més abundant, que arriba a afectar el 24% dels estudiants de grau. La multidimensionalitat causal sembla ser l’explicació del perquè els alumnes senyalen els factors extraacadèmics, com la incompatibilitat laboral, i els docents, elements acadèmics com la falta de motivació o l’existència d’un perfil inadequat d’accés a les titulacions. Les propostes de millora se centren a continuar amb les metodologies d’avaluació contínua de l’EEES, intentant compatibilitzar-les amb la no-presencialitat, una millor orientació de l’estudiant en les etapes prèvies, o el desenvolupament de pràctiques motivadores des de la Universitat, com els cursos zero, clubs d’estudiants, o el projecte mentor.This article presents the results of the project titled “Causes of Undergraduate Dropout at the University of Zaragoza" sponsored by the Institute of Education Sciences and the Vice- Rectorate of Students of this university to determine the dropout rate since the implementation of the European Higher Education Area (EHEA), as well as its causes and possible prevention strategies. An empirical descriptive approach using qualitative and quantitative research techniques has been employed, specifically the revision of existing statistics, a survey of 128 students from the University of Zaragoza who dropped out, and a communicative discussion group with coordinators of the degree programs. The results indicate that the total dropout rate, at just 3%, is not significant, while the partial dropout rate is larger, affecting 24% of undergraduate students. Causal multidimensionality shows that the students allude to extra-academic factors such as labour incompatibility, while teaching faculty point to academic causes such as lack of motivation or inappropriate academic profiles when undertaking a degree. Proposals for improvement focus on continuing with the EHEA methodologies of continuous assessment, while trying to reconcile them with non face-to-face teaching, better academic guidance of students in previous stages, or the development of motivational practices at university, such as zero courses, student clubs, or mentoring projects

Universities of the European Higher Education Area and the Undergraduate Dropout Rate: Causes and Strategic Proposals of Prevention