English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La jurisprudència relativa a l’alienació de béns immobles públics a Itàlia neix a la dècada de 1980 i continua durant la de 1990, en un context de crisi dels recursos públics. A més, en l’àmbit nacional, el patrimoni militar sovint ja no satisfà les necessitats de l’exèrcit, atès que es troba en zones marginals, de manera que ja no pot ser útil per al nou context logístic i estratègic d’un sistema de defensa modern.Aquest article té la intenció de reconstruir breument la història de la reutilització del patrimoni immobiliari públic italià, descrivint el marc legislatiu heterogeni i complex que recau en el procés de regeneració dels béns, especialment en els que havien estat de l’exèrcit. Es proposa fer una crònica de les dificultats que caracteritzen els programes promoguts per l’Estat italià i els procediments connexos, a partir de l’anàlisi de polítiques i de projectes desenvolupats per part de la UE per reconvertir els military brownfields (antics terrenys militars abandonats).Legislation concerning public real estate “spin offs” in Italy dates from the 1980s and continued until the 1990s in the midst of a public resource crisis. In many cases, the military real estate of Italy no longer responds to the current needs of the army and is often located in areas that have become marginal over time due to the changing international strategic and logistic context, as well as being dated compared to more modern defence systems.This article aims to explain the history of the redevelopment of Italian public real estate by exploring the heterogeneous and complex legislative framework which underlies the property reuse process, especially former military properties. The difficulties characterizing the programs promoted by the Italian government are described based on an analysis of EU policies and projects for the reconversion of military brownfields.La jurisprudencia relativa a la enajenación de bienes inmuebles públicos en Italia nace en la década de 1980 y continúa en la de 1990, en un contexto de crisis de los recursos públicos. Además, en el ámbito nacional, el patrimonio militar a menudo ya no satisface las necesidades actuales del ejército y se encuentra en zonas marginales en el nuevo contexto logístico y estratégico, en comparación con un sistema de defensa moderno.Este artículo tiene la intención de reconstruir brevemente la historia de la reutilización del patrimonio inmobiliario público italiano, describiendo el marco legislativo heterogéneo y complejo que subyace en el proceso de regeneración de los bienes, especialmente en los que habían sido del ejército. Se propone una reconstrucción de las inercias que caracterizan a los programas promovidos por el Estado italiano y los procedimientos conexos, a partir del análisis de políticas y proyectos desarrollados por parte de la UE para la reconversión de los military brownfields (antiguos terrenos militares abandonados).La réglementation relative à la vente du patrimoine immobilier public est mise en place dans les années quatre-vingt-cinq et se poursuit dans les années quatre-vingt-dix, dans une situation de crise des ressources publiques. En Italie, dans de nombreux cas, le patrimoine militaire ne répond plus aux actuelles exigences de l’armée. Il est en outre souvent situé dans des zones devenues marginales compte tenu des changements survenus dans le contexte logistique international, et obsolète par rapport aux systèmes de défense modernes. Cet article a pour but de reconstruire les étapes de la réutilisation du patrimoine immobilier public italien en brossant le tableau législatif hétérogène et complexe sur lequel se fonde le processus de réutilisation des biens, en particulier les anciens biens militaires. Nous proposons une reconstruction des difficultés et des opportunités pour la requalification urbaine des villes italiennes, les programmes promus par l’État italien, en nous référant également à l’analyse de politiques et de projets soutenus par l’UE pour la reconversion des friches militaires (military brownfields)

Àrees públiques i militars abandonades a Itàlia: Problemes i oportunitats per a la regeneració urbana i la reorganització territorial