English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Desde 2006, se aplica en España un nuevo procedimiento para controlar la irregularidad, en el que se pasa de las regularizaciones masivas y extraordinarias a un proceso individual y permanente. En ese nuevo modelo, llamado «de arraigo», los inmigrantes en situación irregular pueden adquirir la autorización de residencia temporal a través del arraigo laboral, social, familiar o por circunstancias excepcionales, tramitadas por las subdelegaciones del Gobierno para cada una de las provincias españolas. Estos datos administrativos, que recogen tanto las características sociodemográficas básicas del solicitante como su situación residencial, no han sido nunca explotados, entre otras razones por la falta de armonización entre las diferentes provincias. Sin embargo, su análisis demográfico permite, por un lado, la caracterización demográfica del solicitante, puesto que traza los perfiles individuales y nacionales, y, por otro, un análisis territorial del arraigo, es decir, el análisis de la evolución de la demanda de arraigo a nivel municipal. En este artículo, se analiza la evolución del arraigo en los municipios de la provincia de Barcelona a partir de las series estadísticas de la Subdelegación del Gobierno de Barcelona desde el inicio de la implantación de este nuevo sistema, en el año 2006, hasta diciembre de 2009.Des de l’any 2006, a Espanya s’aplica un nou procediment per controlar la irregularitat, amb la qual cosa es passa de les regularitzacions massives i extraordinàries a un procés individual i permanent. En aquest nou model, anomenat «d’arrelament», els immigrants en situació irregular poden adquirir l’autorització de residència temporal a través de l’arrelament laboral, social, familiar o per circumstàncies excepcionals, tramitades per les subdelegacions del Govern per a cada una de les províncies espanyoles. Aquestes dades administratives, que recullen les característiques sociodemogràfiques bàsiques del sol·licitant i també la seva situació residencial, no s’han explotat mai, entre altres raons per la manca d’harmonització entre les diferents províncies. Això no obstant, l’anàlisi demogràfica d’aquestes dades permet fer, d’una banda, la caracterització demogràfica del sol·licitant, atès que traça els perfils individuals i nacionals, i, d’una altra, una anàlisi territorial de l’arrelament, és a dir, l’anàlisi de l’evolució de la demanda d’arrelament a escala municipal. En aquest article, s’hi analitza l’evolució de l’arrelament als municipis de la província de Barcelona a partir de les sèries estadístiques de la Subdelegació del Govern de Barcelona des de la implantació d’aquest nou sistema, l’any 2006, fins al desembre de 2009.En 2006, une nouvelle procédure de contrôle des immigrants irréguliers a été mise en oeuvre. Depuis cette date, les régularisations massives et exceptionnelles ont laissé la place à un processus personnalisé et permanent. Selon ce nouveau «modèle d’enracinement», les immigrants irréguliers peuvent obtenir des permis temporaires de résidence du fait d’un enracinement social, familial ou professionnel, ou comme conséquence de circonstances extraordinaires qui sont communiquées par les préfectures des provinces espagnoles. Ces informations administratives qui recueillent les données sociodémographiques fondamentales ainsi que la situation résidentielle du sollicitant n’ont jamais été exploitées du fait de l’absence d’harmonisation entre les différentes provinces. Néanmoins, cette analyse démographique permet d’une part la caractérisation démographique du sollicitant et l’élaboration de profils individuels et nationaux ; et d’autre part, de réaliser des analyses territoriales d’enracinement, c’est-à-dire, d’étudier l’évolution des demandes d’enracinement en fonction des municipalités. Cet article analyse l’évolution de l’enracinement dans les municipalités de la province de Barcelone grâce à des séries statistiques fournies par la préfecture de Barcelone depuis le début de l’implantation du nouveau système en 2006 jusqu’au mois de décembre 2009.Since 2006, Spain has been applying a new procedure to control illegal immigrants. Instead of massive and extraordinary regularisations, they have now installed a new permanent and personal procedure. Through this new model, called «rooting» (arraigo) and processed by Provincial Governmental sub-delegations, irregular migrants can obtain temporary residence permits if they can prove Social, Family or Labour rooting or by other extraordinary circumstances. These administrative data, collecting basic sociodemographic information on the person asking the permit and their residential situation, have never been exploited, due to, among others, the lack of harmonisation between provinces. However, results from a demographic analysis allow, on the one hand, to know the sociodemographic characteristics of those asking these permits and therefore to individual and national profiles, and on the other, to develop spatial studies of the phenomenon, that is to say, to analyse changes in municipal demand. The present paper focuses on how rooting has changed in municipalities belonging to the province of Barcelona. Series from Governmental sub delegation in Barcelona going from the beginning of this system in 2006 to the end of 2009 have been used for the analysis

Perspectiva municipal del arraigo en la provincia de Barcelona, 2006-2009