English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Entre els anys 1996 i 1997 van coincidir en la cartellera espanyola tres títols que tenien la València franquista o tardofranquista com a marc referencial. Es tracta de Tranvía a la Malvarosa (1996), de José Luís García Sánchez; El crimen del cine Oriente (1997), de Pedro Costa, i Gràcies per la propina, (1997) de Francesc Bellmunt. Aquesta coincidència resulta sorprenent, donada l’escassesa de representacions cinematogràfiques d’aquesta època i lloc, i creiem que bé es mereix un comentari. Abans d’ocupar-nos de cada obra concreta, caldria esmentar alguns aspectes que relacionen entre si els tres films. En primer lloc, ressaltar que els podríem situar, en major o menor mesura, dins del corrent cinematogràfic que des de la transició democràtica fins als nostres dies pretén una recuperació de la memòria sentimental de la vida davall el franquisme, i que ha tingut les ciutats de Madrid, en primer terme, i Barcelona, secundàriament, com a referents predilectes. En segon lloc, tots ells es basen en textos literaris, les novel·les homònimes de Manuel Vicent, Javier Tomeo i Ferran Torrent. Des d’una perspectiva temporal, Tranvía a la Malvarosa i El crimen del cine Oriente presenten una major proximitat: ambdós se situen en la dècada de 1950. Gràcies per la propina, per la seua banda, discorre entre els anys seixanta i inicis dels setanta. Des d’un punt de vista genèric, mentre que El crimen del cine Oriente s’adscriu a la crònica negra, Tranvía a la Malvarosa i Gràcies per la propina són relats d’iniciació. En aquest sentit, la seua inspiració en les novel·les autobiogràfiques de Manuel Vicent i Ferran Torrent resulta determinant.

Tres mirades sobre la València de postguerra: Tranvía a La Malvarosa, El crimen del cine Oriente i Gràcies per la propina