English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Plus monthly

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Free Plan

César Vallejo va sepultar amb la seva obra poètica —encara que valent-se també de les seves persuasives cròniques i assajos— tots els indigenismes; i va tirar endavant un concepte i una pràctica que podríem motejar com Indigenisme-3, però que preferim —juntament amb Édouard Glissant— denominar “opacitat”. Això en primer lloc. Després, o en segon lloc, encara que potser sigui el més important aquí, proposar una metodologia del que és “opac” el més discreta possible i, esperem, el més productiva també. Per últim, o en tercer lloc, aplicar aquest mètode en la nostra anàlisi d'algunes fites de la poesia post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) i Juan de la Fuente Umetsu (1963), fonamentalment.César Vallejo, in first place, buried all the indigenisms with his poetic work, and also with his persuasive chronicles and essays. And carried out a concept and a practice that we could speculate as Indigenismo-3, that we prefer - together with Édouard Glissant - to denominate "opacity".  In second place, although perhaps the most important, we are proposing a methodology of "opaque" as discreet as possible and, hopefully, the most productive too. Finally, we apply this methodology in our analysis of some milestones of post-Vallejo poetry: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) and Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentally.César Vallejo sepultó con su obra poética --aunque valiéndose también de sus persuasivas crónicas y ensayos-- todos los indigenismos; y sacó adelante un concepto y una práctica que podríamos motejar como Indigenismo-3, pero que preferimos --junto con Édouard Glissant-- denominar “opacidad”.  Esto en primer lugar.  Luego, o en segundo lugar, aunque acaso sea lo más importante aquí, proponer una metodología de lo “opaco” lo más discreta posible y, esperamos, lo más productiva también.  Por último, o en tercer lugar,  aplicar dicho método en nuestro análisis de algunos hitos de la poesía post-Vallejo: Magdalena Chocano (1957), Vladimir Herrera (1950), Rocío Castro Morgado (1959) y  Juan de la Fuente Umetsu (1963), fundamentalmente

Peruvian post-Vallejo Poetry: From Indigenisms to Opacities