English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

Conocemos hoy suficientemente el contexto biográfico e intelectual de la obra principal del «último filósofo romano», es decir, de la Consolatio Philosophiae de Boecio (480/485-524/526), y también su lugar en la historia del pensamiento filosófico entre la antigüedad tardía y el medievo. Lo que falta, a pesar de unos estudios importantes sobre la historia de la recepción literaria y filosófica de la obra y sobre la transmisión de sus numerosos manuscritos medievales, es la contextualización de los códices individuales en el ya conocido perfil receptivo de la obra, para redescubrir los intereses sociopolíticos detrás de su lectura medieval. Dos nuevos fragmentos carolingios del texto clásico permiten realizar una nueva puesta a punto de la investigación sobre su muy temprana producción y recepción en los ambientes de las cortes carolingias de Carlomagno y Luis el Piadoso. Nuestra contribución demuestra que la obra boeciana era una pauta de conducta central en los debates sobre las relaciones entre poder y sabiduría, y puede, así, sacar a la luz nuevas facetas de la postura de unos pensadores centrales en sus luchas de influencia y audiencia en las cortes carolingias.We currently know quite a lot about the biographical and intellectual context of the last Roman philosopher’s main work, i.e. about Boethius’ (480/485-524/526) Consolatio Philosophiae, but also about its place in the history of philosophical thinking between Late Antiquity and the Middle Ages. What we are still missing—despite the important work on the literary and philosophical reception of this work and the transmission of its numerous medieval manuscripts—is the contextualization of the individual codices in the already known profile of the work’s reception for rediscovering the societal and political interests behind its medieval reading. Two unknown Carolingian fragments of this classical text afford the opportunity to bring together the research strands on its very early production and reception in the sphere of the Carolingian courts of Charlemagne and Louis the Pious. Our paper shows that Boethius’ work was a central guide in the debates on the relationship between power and wisdom and thus enables us to highlight new facets of the positioning of some central thinkers in their struggle for influence and audience in the Carolingian courts.Coneixem avui suficientment el context biogràfic i intel·lectual de l’obra principal de l’«últim filòsof romà», és a dir, de la Consolatio philosophiae de Boeci (480/485-524/526), i també el seu lloc a la història del pensament filosòfic entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana. El que falta, malgrat uns estudis importants sobre la història de la recepció literària i filosòfica de l’obra i sobre la transmissió dels seus nombrosos manuscrits medievals, és la contextualització dels còdexs individuals en el ja conegut perfil receptiu de l’obra, per redescobrir els interessos sociopolítics darrere de la lectura medieval. Dos nous fragments carolingis del text clàssic permeten fer una nova posada al punt de la recerca sobre la seva molt primerenca producció i recepció en els ambients de les corts carolíngies de Carlemany i Lluís el Pietós. La nostra contribució demostra que l’obra boeciana era una pauta de conducta central en els debats sobre les relacions entre poder i saviesa, i pot, així, treure a la llum noves facetes de la postura d’uns pensadors centrals en les seves lluites d’influència i audiència a les corts carolíngies

The Exiled Counsellor: The Role of the “Consolatio Philosophiae” of Boethius in the Courts of Charlemagne and Louis the Pious