English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

L’assaig examina el principi jurídic internacional de sobirania permanent sobre els recursos naturals des d’una perspectiva crítica i analitza la seva possible col·lisió amb la demanda de sostenibilitat i d’una protecció del medi ambient a escala global. Es defensa que una sobirania nacional sobre els recursos naturals no és cap obstacle per a la consecució d’una justícia ambiental global d’abast més gran. La norma és fortament justificada com una expressió econòmica diferent de la sobirania estatal de postguerra i com una ramificació de la universalització de principis com ara descolonització, autodeterminació, drets territorials i equitat dels estats quant a la seva sobirania. Però la interpretació de la sobirania i l’aparell de pràctiques establertes en el nom de la sobirania permanent sobre els recursos naturals menyscaba, més aviat, la llei ambiental internacional, per exemple mitjançant l’extensió dels drets sobirans sobre els recursos més enllà de les fronteres dels estats, o establint una prioritat continuada del dret a un recurs obert i del dret al desenvolupament per damunt de les normes internacionals de protecció ambiental i de l’ús de recursos sostenibles, o contribuint al poc èxit en el reforç de nocions i principis, tant conceptualment com legalment, que es corresponguin millor amb la naturalesa global i les demandes comprehensives dels sistemes ecològics. L’assaig defensa que la plausibilitat de la sobirania sobre els recursos depèn de la interpretació del concepte de sobirania i de la manera com incorpori normes autolimitadores en l’exercici d’aquesta. S’estableix un paral·lel entre limitar la sobirania sobre els recursos naturals mitjançant normes de sostenibilitat ambiental, i la vigilància ecològica responsable i els drets humans com a mesures limitadores àmpliament acceptades per regular l’exercici del poder estatal sobre els ciutadans.El ensayo examina el principio jurídico internacional de soberanía permanente sobre los recursos naturales desde una perspectiva crítica y analiza su posible colisión con la demanda de sostenibilidad y de una protección del medio ambiente a escala global. Se viene defendiendo que una soberanía nacional sobre los recursos naturales no es obstáculo alguno para la consecución de una justicia ambiental global de mayor alcance. La norma es fuertemente justificada como una expresión económica distinta de la soberanía estatal de postguerra y como una ramificación de la universalización de principios como descolonización, autodeterminación, derechos territoriales y equidad de los estados en cuanto a su soberanía. Pero la interpretación de la soberanía y el aparato de prácticas establecidas en el nombre de la soberanía permanente sobre los recursos naturales menoscaba, más bien, la ley ambiental internacional, por ejemplo mediante la extensión de los derechos soberanos sobre los recursos más allá de las fronteras de los estados, o estableciendo una prioridad continuada del derecho a un recurso abierto y del derecho al desarrollo por encima de las normas internacionales de protección ambiental y del uso de recursos sostenibles, o contribuyendo al poco éxito en el refuerzo de nociones y principios, tanto conceptual como legalmente, que se correspondan mejor con la naturaleza global y las demandas comprehensivas de los sistemas ecológicos. El ensayo defiende que la plausibilidad de la soberanía sobre los recursos depende de la interpretación del concepto de soberanía y de la manera cómo incorpore normas autolimitadoras en el ejercicio de la misma. Se establece un paralelo entre limitar la soberanía sobre los recursos naturales mediante normas de sostenibilidad ambiental, y la vigilancia ecológica responsable y los derechos humanos como medidas limitadoras ampliamente aceptadas para regular el ejercicio del poder estatal sobre los ciudadanos.The paper examines the international law principle of the permanent sovereignty over natural resources from a critical perspective of its conflict with demands for global environmental protection and sustainability. It is argued that state framed resource sovereignty per se does not represent an obstacle in the path of greater global environmental justice. The principle is strongly justified as a distinct economic expression of post-war state sovereignty and the ramification of the universalization of such principles as decolonization, self-determination, territorial rights, and sovereign equality of states. It is instead the interpretation of sovereignty and the set of practices established in the name of permanent sovereignty over natural resources that undermine international environmental law – the extension of sovereign resource rights beyond state borders, the continuous priority of unrestricted resource rights and development rights over international standards for environmental protection and sustainable use of resources, and the failure to reinforce notions and principles, both conceptually and legally, that better correspond to the global nature and comprehensive demands of ecological systems. The paper argues that the plausibility of resource sovereignty depends on the interpretation of the concept of sovereignty and how it incorporates self-limiting standards in its exercise. A parallel is established between limiting resource sovereignty using environmental sustainability standards and ecological stewardship and human rights as a widely accepted constraint on the exercise of state power over the population

La limitació de la sobirania permanent sobre els recursos naturals