English (United Kingdom)

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/featured_content/oa?rat=en

https://curated-unify.zendy.io/wp-json/zendy-region/v1/highlighted_journal/

Global: Zendy Plus annual

Presents the access of premium content as premium feature

Premium Content

Presents the keyphrase highlighting as premium feature

Keyphrase Highlighting

Presents the summarisation as premium feature

Summarisation

Insights

Presents the pdf analysis as premium feature

PDF Analysis

Presents the zaia usage as premium feature

ZAIA

Global: Zendy Tools annual

Global: Zendy Free Plan

Global: Zendy Tools monthly

Global: Zendy Plus monthly

La peculiar relacio entre fe i rao que es troba en l’origen del pensament de Ramon Llull es, sens dubte, un dels aspectes mes controvertits de la seva proposta filosofico- teologica. Si, d’una banda, es cert que el seu afany de demostrar amb «raons necessaries» els misteris de la fe li va valer dures critiques a la seva obra —sospitosa des de ben aviat d’heterodoxia—, d’altra banda, tampoc no van faltar defensors de l’ortodoxia del seu projecte intel·lectual. Aquest article explora la concepcio de la relacio entre fe i rao en Llull a partir d’una imatge molt recurrent en els seus escrits, la de l’oli que sura damunt l’aigua. Partint de l’origen agustinia d’aquesta imatge, se n’analitza el desenvolupament doctrinal en Llull, aixi com la seva posterior recepcio per part de Nicolau de Cusa.

«Sicut oleum super aquam». Sobre la relació entre fe i raó en Ramon Llull